El drap de filtre industrial no és un material únic i monolític; més aviat, és un medi porós format per fibres específiques teixides entre si mitjançant processos especialitzats. La seva funció principal és facilitar la separació sòlid-líquid o sòlid-gas actuant com a barrera física, un procés que no implica reaccions químiques, sinó que es basa completament en mecanismes físics com la intercepció mecànica, la filtració en profunditat o la filtració superficial. Per entendre el drap de filtre industrial, cal examinar tres dimensions fonamentals: material de fibra, estructura de teixit i tractament superficial.
El material de fibra determina els entorns físics i químics que pot suportar el drap filtrant. Les fibres naturals, com el cotó o la llana, posseeixen microestructures superficials hidròfiles, la qual cosa les fa aptes per filtrar suspensions aquoses neutres; tanmateix, no tenen estabilitat quan s'exposen a àcids forts, bases fortes o dissolvents orgànics. Les fibres sintètiques, en canvi, amplien l'àmbit d'aplicació: el polièster és estable contra la majoria dels àcids inorgànics a temperatura ambient; el polipropilè és pràcticament no absorbent i resistent tant als àcids com a les bases; i les fibres d'aramida poden suportar temperatures que arriben a diversos centenars de graus centígrads. La selecció d'una fibra no consisteix a trobar el "millor" material en un sentit absolut, sinó a identificar-ne un que s'ajusti bé als requisits específics del procés de filtració, inclosa la resistència a la corrosió, la temperatura i el desgast mecànic.





